Sobre el bloc

Es va quedar sense feina amb dos fills i una hipoteca. Va posar en marxa el seu projecte i es va donar feina a ell mateix. A més d’haver fet realitat el seu somni, ara és un emprenedor d’èxit. Milers de catalans han passat per situacions semblants i tots se n’han sortit. “De 8 a Vuit” mostra històries com aquesta. És una sèrie documental de 13 capítols que fomenta l’esperit emprenedor i la conciliació de la vida professional i de l’àmbit familiar.

Categories

28/04/10

Capítol 3

 

Em pensava que els hippies de veritat no existien. Em pensava que el moviment de protesta consumista no era tan idealista com s'intenta vendre. Em pensava que aquells que volen viure al marge de les estructures actuals no aportaven cap contrapartida vàlida.

Existeix una família sencera que és hippy convençuda, que està en contra del consum massiu, que discrepen de com està estructurada la societat d'avui dia, que tenen una alternativa, que la practiquen i que viuen feliços. A més, els membres d'aquesta família són empresaris. I no tenen només una empresa, sinó que en tenen un parell.

Si algú em diu això ara fa uns mesos l'hagués enviat a fer punyetes a l'acte.

Pensava el mateix que vosaltres. Ho pensava fins que vaig conèixer els habitants de la Masia El Bolet. Només us diré que són una gent encantadora, intel•ligent, hospitalària fins a l'extrem, amable, emprenedora, empresària i hippy. Molt hippy! Hippies de debò, de veritat, autèntics. Hippies en un sentit insultantment bo de la paraula.

Discrepen de moltes coses que passen actualment. No les comparteixen. No les practiquen. Tenen una alternativa i ho demostren.

No em tatxeu de tarat. En aquest capítol del "De 8 a Vuit" us presentem l'Anna (una pastissera ecològica) i la Marina (una dissenyadora gràfica). Només us puc recomanar que les coneixeu en persona. A elles i a tota la seva família (que, per cert, no són pocs). Ja em direu.

 

16/04/10

Capítol 2

"El meu repte és fer que la persona que vingui a casa estigui bé. Jo sóc així". Aquesta frase me la va dir un cuiner a la seva fonda. Molts hostalers diuen coses semblants. Però el que em va dir aquell cuiner era VERITAT (en majúscules). Estic parlant del Salvador Casaseca, el cuiner de La Coromina.

 

En pocs rodatges ens hem sentit tan bé com ens vem sentir a cal Salvador. Al cap de pocs minuts de conèixer-lo teníem la sensació que allò era com casa nostra. Un home entranyable, una dona (i sòcia) encantadora, uns empleats entusiasmats de treballar allà, unes filles maquíssimes i un indret preciós.

 

Tot plegat deixant de banda els plats que vem tastar a La Coromina. Pastes a primera hora del matí, una degustació d'alguns dels millors plats del Salvador al migdia i un pastís per berenar. Tinc molt bon estómac i sóc molt crític, però em penso que mai de la vida havia menjat tantes coses, tan variades, tan diferents i tan exquisides.

 

Hi ha qui pugui pensar que això només va ser una estratègia de màrqueting. Uns nois vénen a fer-te un reportatge del teu negoci per la tele i és clar... Qui pensi això S'EQUIVOCA (també en majúscules).

 

Eren vora les 17h. Els 3 mosqueters de BAUDpro érem asseguts en un racó de La Coromina. Sense càmeres, comentàvem la jugada de cara a preparar aquest capítol del "De 8 a Vuit". Se'ns apropa una senyora que fa una estona era dinant al restaurant:


- Perdoneu, bona tarda.
- Bona tarda, senyora.
- Sabeu qui és aquest home? El cuiner dels barrets de coloraines?
- Jajaja... per què ho diu?
- És la primera vegada que vinc. Al meu marit i a mi ens encanta voltar. Hem estat per molts llocs. Mai de la vida m'havien tractat tan bé com aquí!
- Què vol dir?
- Unes atencions, una amabilitat, una forma de rebre't... Et poso un exemple. Vem arribar ahir nit molt tard. Em va preguntar què prenc per esmorzar. Jo li vaig dir que suc de pomelo, però que vaja... Ell em va respondre que, aquí a la muntanya, és molt complicat trobar pomelos. Aquest matí a les 8 tenia el suc de pomelo a taula!

 

Hi ha coses que cauen pel seu propi pes. El Salvador Casaseca és un dels dos protagonistes d'aquest capítol del "De 8 a Vuit". Algú dubte de si portarà el seu negoci a l'èxit més absolut?

 

L'altra protagonista és l'Anna Verbon, una noia jove, arriscada, valenta i, sobretot, una autèntica guanyadora. Va abandonar un alt càrrec en una important empresa per a muntar el seu propi negoci. També podria escriure un bon grapat de línies sobre ella, però deixo que jutgeu vosaltres mateixos.

 

El Salvador i l'Anna protagonitzen, al meu criteri, un dels capítols més brillants d'aquesta sèrie.

13/04/10

Capítol 1

Farta de les directrius de les grans empreses de màrqueting, la Caro Alvira va decidir donar un cop a la taula. Carregada de valentia, es va acomiadar de la feina per muntar un petit estudi de comunicació. Ho va fer al costat d’una de les seves companyes i amb el seu marit com a confessor particular.


D’altra banda en una finca rural a prop de Vic, el Xevi Arcarons va veure com posaven a la venda els terrenys que hi havia davant del mas on havia crescut. Perillava així la tranquil·litat que havia caracteritzat la zona durant dècades. Amb molt d’esforç va poder fer una oferta per comprar aquells terrenys i els va aprofitar per guanyar-se la vida.


Aquestes són les dues històries que obren la sèrie documental “De 8 a Vuit”. Són dues històries molt diferents. La passió, la força, l’energia i la convicció de dues noies de Barcelona que volen guanyar-se la vida fent allò que els agrada. Com a contrapunt, una família de pagesos de la Catalunya interior que un bon dia decideix anar més enllà de la vida al camp sense abandonar les seves terres.


La Caro i l’Anna disposaven dels seus coneixements i de poca cosa més. La família Arcarons va saber transformar el que tenien a la vora. Són dos exemples d’autèntics guanyadors: aquells que saben adaptar el seu comportament a les circumstàncies de cada moment.

 

09/04/10

Aquí mirarem els capítols, direm la nostra i ens coneixerem!

 

La TV ja no és el que era. I és veritat, cada vegada és millor. Aquí teniu una mostra de tot plegat. A partir de ja, aquest bloc està en funcionament. Aquí podrem tornar a mirar els capítols, podrem comentar la jugada, dir-hi la nostra, discutir i, com no, conèixer-nos.


Cada capítol es penjarà a Internet uns dies després de la seva emissió. Aquí mateix podrem estar al corrent de tot.


Però no només estem per mirar i callar. La gràcia és que ara podem estar en contacte en tot moment, fer una trobada, donar-nos un cop de mà i totes aquelles coses que a cadascú li vingui de gust fer.


Aquesta és la intenció del “De 8 a Vuit”, passar-nos-ho bé una estona. Com deia un vell conegut: “sortiu i disfruteu!”.

 

Podeu veure el tràiler del programa aquí!


foto De 8 a vuit


 

Pàgina 3 de 3


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl