Sobre el bloc

Es va quedar sense feina amb dos fills i una hipoteca. Va posar en marxa el seu projecte i es va donar feina a ell mateix. A més d’haver fet realitat el seu somni, ara és un emprenedor d’èxit. Milers de catalans han passat per situacions semblants i tots se n’han sortit. “De 8 a Vuit” mostra històries com aquesta. És una sèrie documental de 13 capítols que fomenta l’esperit emprenedor i la conciliació de la vida professional i de l’àmbit familiar.

Categories

09/06/10

Capítol 9

El reportatge de "La Peça Llarga" va ser, sens dubte, un dels rodatges d'aquest programa on millor ens ho hem passat. Fins el punt que ens vem oblidar en molts moments que estàvem treballant. Allò semblava una festa grossa amb els amics.

Vem pujar-hi un diumenge al matí. Prèviament havíem parlat amb el Joan, l'emprenedor en qüestió. Li havia explicat com ho faríem i el que necessitàvem. Ell ens va comentar que millor que féssim el reportatge en cap de setmana, que és quan li vénen famílies a la casa rural i es veu una mica de moviment. També ens va comentar que sovint hi organitza dinars amb amics i familiars i que, d'aquesta manera, els podia dir que traguessin el cap per allà.

El poder de convocatòria d'aquest nano és impressionant. Un grup d'entre 15-20 persones es va concentrar allà per fer claca. Allò era com un rodatge amb públic. Un públic molt catxondo, perquè realment es tracta d'una gent extremadament agradable i quan s'entesten a fer gresca creieu-me que en fan.

Tot plegat en un paratge típic pirinenc, a la vora d'un petit poble del Ripollès. En una casa rural de tota la vida, però amb totes les comoditats d'avui dia. Us recomano especialment que proveu el circuit de tir amb arc que el Joan té muntat als voltants de la masia. És una mena d'excursió per la muntanya on has de trobar un seguit d'animals de fusta (a mida real) i hi has d'anar clavant fletxes. No m'estranya que el Joan tingui l'objectiu de dedicar-se únicament i exclusiva a "La Peça Llarga". Realment, allà s'hi està molt i molt bé.

L'altre protagonista d'aquest capítol és l'Àlex Padró, un cerveser de Barcelona. No és un cerveser perquè li agradi molt la cervesa, que també. És cerveser perquè realment viu i rendeix culte a aquesta preuada beguda. S'agraeix tastar cervesa artesana a Catalunya com si anessis de viatge a la República Txeca o a Alemanya. Em pensava que per gaudir d'aquest plaer m'havia de fer un bon camí, però des que vaig descobrir "Glops" tinc clar que no cal. Us recomano especialment la cervesa "Glops Torrada". Si sou dels meus, que gaudiu amb un bon àpat i un bon beure, us encantarà. No cal dir que si teniu pensat aprendre a fer cervesa a casa no deixeu de mirar aquest capítol. L'Àlex explica que va començar a la cuina de casa i que va acabar muntant una fàbrica.

 

02/06/10

Capítol 8

Era un dijous al matí. Anàvem cap a Vic per a entrevistar una noia de 24 anys que es diu Marta, tot i que també es fa dir "Mar" (el seu nom artístic).

D'ella sabíem que va muntar un negoci al casc antic de la capital d'Osona anomenat Harmonia. Ens havia escrit un petit paràgraf que m'havia cridat força l'atenció: "ara mateix el meu dia a dia es basa en la lluita per poder tirar endavant. Sobreviure als quilòmetres dels dies fins arribar a un cim. Aquest cim serà trobar la estabilitat econòmica, valdre'm de manera autònoma, gaudir (encara més) de treballar per mi mateixa i poder crear nous projectes propis".

Sabíem que la "Mar" s'havia inventat un concepte força curiós, el de "moda-poètica". Se li va passar pel cap després d'haver ideat una col•lecció d'abrics inspirada en els anys '60. No va ser gratuïta la inspiració. Buscava commemorar d'aquesta manera la trajectòria literària de Miquel Martí i Pol. Cada abric de la col•lecció estava inspirat en un dels seus poemes.

Aquesta va ser la primera col•lecció de la marca "La Pensativa", un projecte en què hi està treballant conjuntament amb una de les seves amigues.

"La Pensativa" té una gran particularitat: totes les seves peces estan confeccionades a partir de la reutilització de teixits, d'ornaments i detalls reciclats o de roba en desús. Però sempre prenen com a fil conductor (mai millor dit) una temàtica o un concepte determinat.

Sabíem que la "Mar" feia tot això mentre estudiava confecció. També sabíem que té molt clar que tot plegat no és excusa per deixar d'escriure al seu bloc, ni per deixar de mirar-se totes les revistes de moda que et puguis imaginar (cal estar al lloro de les tendències), ni per abandonar les seves classes de pintura, ni molt menys per deixar d'anar amb els amics a sopar, a fer la cervesa, al teatre, a prendre el sol, d'excursió o al cine (versió original subtitulada en català, si us plau)**.

Sabíem que la "Mar" tanca la botiga dilluns, el dia que tenia menys afluència de visitants. Descansa dilluns, doncs? No! Dilluns se'n va a comprar els elements que ven i que no fabrica ella mateixa. Se'n va a voltar per Barcelona, París, Londres, Madrid o Milà entre d'altres.

Sabíem tot això mentre anàvem al cotxe a entrevistar-la. Jo, particularment, cada cop que vaig a fer una entrevista sento una sensació estranya. Una sensació a cavall entre nervis, angoixa, adrenalina i passió. Sempre la mateixa sensació. Tant és davant de qui hagi de seure: del personatge més fotografiat, de l'individu que busca poder, d'aquell que ja l'ha aconseguit o de qui és completament anònim. Sempre em passa pel cap el mateix fantasma: "com anirà la conversa?"

En aquest cas, sobre el paper, sabia que havia de seure davant d'una fora de sèrie. Coneixeu algú de 24 anys que tingui aquesta activitat? Coneixeu algú de 24 anys que decideixi muntar un negoci propi mentre estudia? Coneixeu algú de 24 anys que tingui aquesta valentia? Jo no en coneixia ningú. De fet, els vintanyeros més mediàtics que havia vist últimament havien estat els de Generación Ni-Ni" de La Sexta.

Quan vem veure la "Mar" en acció vem "flipar" (com diria ella). Evidentment, estàvem davant d'una emprenedora, d'una guanyadora nata, d'una piti-collons... D'una canya, vaja.

Duia la botiga, m'atreviria a dir, amb veterania. Sabia vendre magistralment. Sabia atraure visitants, clients, curiosos,...

Tot el seu negoci té una estètica i un estil determinat, però li sabia trobar el lloc a tot aquell qui entrava. Tenia molt clar com s'ha de tractar a tothom. I en les estones en què la botiga se li buidava del tot (poques, per cert) es posava a cosir.

Vem marxar de Vic amb la sensació que havíem encertat completament escollint la "Mar" per protagonitzar aquest capítol del "De 8 a Vuit". Evidentment, el programa dura el que dura i no ho podem mostrar tot. Però ho podeu descobrir vosaltres mateixos fent un cop d'ull a la "botiga-taller" de la "Mar" (Harmonia), al centre de Vic (C/ Cardona, 4).

Per cert, no sé si la "Mar" és molt mediàtica o què, però també tenia molt clar com facilitar la feina als que vénen a fer-te un reportatge per la TV. També tenia molt clar què fer perquè els reporters s'enduguin una bona sensació de tu. Creieu-me, això només ho saben fer una minoria molt minsa. Potser, gràcies a aquesta habilitat, li he dedicat tota aquesta parrafada.

Com a contrapunt us presentem el David Paz, un granger ecològic de la comarca de La Segarra. Per cert, no deixeu passar l'oportunitat de tastar un dels seus pollastres. Espectaculars!

 

**Aquesta aportació és meva. Perdona "Mar", no sé si hi estaràs d'acord. Però és que amb tot el que s'està dient últimament, què voleu que us digui... ja cansa...

 

28/04/10

Capítol 3

 

Em pensava que els hippies de veritat no existien. Em pensava que el moviment de protesta consumista no era tan idealista com s'intenta vendre. Em pensava que aquells que volen viure al marge de les estructures actuals no aportaven cap contrapartida vàlida.

Existeix una família sencera que és hippy convençuda, que està en contra del consum massiu, que discrepen de com està estructurada la societat d'avui dia, que tenen una alternativa, que la practiquen i que viuen feliços. A més, els membres d'aquesta família són empresaris. I no tenen només una empresa, sinó que en tenen un parell.

Si algú em diu això ara fa uns mesos l'hagués enviat a fer punyetes a l'acte.

Pensava el mateix que vosaltres. Ho pensava fins que vaig conèixer els habitants de la Masia El Bolet. Només us diré que són una gent encantadora, intel•ligent, hospitalària fins a l'extrem, amable, emprenedora, empresària i hippy. Molt hippy! Hippies de debò, de veritat, autèntics. Hippies en un sentit insultantment bo de la paraula.

Discrepen de moltes coses que passen actualment. No les comparteixen. No les practiquen. Tenen una alternativa i ho demostren.

No em tatxeu de tarat. En aquest capítol del "De 8 a Vuit" us presentem l'Anna (una pastissera ecològica) i la Marina (una dissenyadora gràfica). Només us puc recomanar que les coneixeu en persona. A elles i a tota la seva família (que, per cert, no són pocs). Ja em direu.

 

09/04/10

Aquí mirarem els capítols, direm la nostra i ens coneixerem!

 

La TV ja no és el que era. I és veritat, cada vegada és millor. Aquí teniu una mostra de tot plegat. A partir de ja, aquest bloc està en funcionament. Aquí podrem tornar a mirar els capítols, podrem comentar la jugada, dir-hi la nostra, discutir i, com no, conèixer-nos.


Cada capítol es penjarà a Internet uns dies després de la seva emissió. Aquí mateix podrem estar al corrent de tot.


Però no només estem per mirar i callar. La gràcia és que ara podem estar en contacte en tot moment, fer una trobada, donar-nos un cop de mà i totes aquelles coses que a cadascú li vingui de gust fer.


Aquesta és la intenció del “De 8 a Vuit”, passar-nos-ho bé una estona. Com deia un vell conegut: “sortiu i disfruteu!”.

 

Podeu veure el tràiler del programa aquí!


foto De 8 a vuit


 

Pàgina 1 de 1


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl