Sobre el bloc

Es va quedar sense feina amb dos fills i una hipoteca. Va posar en marxa el seu projecte i es va donar feina a ell mateix. A més d’haver fet realitat el seu somni, ara és un emprenedor d’èxit. Milers de catalans han passat per situacions semblants i tots se n’han sortit. “De 8 a Vuit” mostra històries com aquesta. És una sèrie documental de 13 capítols que fomenta l’esperit emprenedor i la conciliació de la vida professional i de l’àmbit familiar.

Categories

02/06/2010

Capítol 8

Era un dijous al matí. Anàvem cap a Vic per a entrevistar una noia de 24 anys que es diu Marta, tot i que també es fa dir "Mar" (el seu nom artístic).

D'ella sabíem que va muntar un negoci al casc antic de la capital d'Osona anomenat Harmonia. Ens havia escrit un petit paràgraf que m'havia cridat força l'atenció: "ara mateix el meu dia a dia es basa en la lluita per poder tirar endavant. Sobreviure als quilòmetres dels dies fins arribar a un cim. Aquest cim serà trobar la estabilitat econòmica, valdre'm de manera autònoma, gaudir (encara més) de treballar per mi mateixa i poder crear nous projectes propis".

Sabíem que la "Mar" s'havia inventat un concepte força curiós, el de "moda-poètica". Se li va passar pel cap després d'haver ideat una col•lecció d'abrics inspirada en els anys '60. No va ser gratuïta la inspiració. Buscava commemorar d'aquesta manera la trajectòria literària de Miquel Martí i Pol. Cada abric de la col•lecció estava inspirat en un dels seus poemes.

Aquesta va ser la primera col•lecció de la marca "La Pensativa", un projecte en què hi està treballant conjuntament amb una de les seves amigues.

"La Pensativa" té una gran particularitat: totes les seves peces estan confeccionades a partir de la reutilització de teixits, d'ornaments i detalls reciclats o de roba en desús. Però sempre prenen com a fil conductor (mai millor dit) una temàtica o un concepte determinat.

Sabíem que la "Mar" feia tot això mentre estudiava confecció. També sabíem que té molt clar que tot plegat no és excusa per deixar d'escriure al seu bloc, ni per deixar de mirar-se totes les revistes de moda que et puguis imaginar (cal estar al lloro de les tendències), ni per abandonar les seves classes de pintura, ni molt menys per deixar d'anar amb els amics a sopar, a fer la cervesa, al teatre, a prendre el sol, d'excursió o al cine (versió original subtitulada en català, si us plau)**.

Sabíem que la "Mar" tanca la botiga dilluns, el dia que tenia menys afluència de visitants. Descansa dilluns, doncs? No! Dilluns se'n va a comprar els elements que ven i que no fabrica ella mateixa. Se'n va a voltar per Barcelona, París, Londres, Madrid o Milà entre d'altres.

Sabíem tot això mentre anàvem al cotxe a entrevistar-la. Jo, particularment, cada cop que vaig a fer una entrevista sento una sensació estranya. Una sensació a cavall entre nervis, angoixa, adrenalina i passió. Sempre la mateixa sensació. Tant és davant de qui hagi de seure: del personatge més fotografiat, de l'individu que busca poder, d'aquell que ja l'ha aconseguit o de qui és completament anònim. Sempre em passa pel cap el mateix fantasma: "com anirà la conversa?"

En aquest cas, sobre el paper, sabia que havia de seure davant d'una fora de sèrie. Coneixeu algú de 24 anys que tingui aquesta activitat? Coneixeu algú de 24 anys que decideixi muntar un negoci propi mentre estudia? Coneixeu algú de 24 anys que tingui aquesta valentia? Jo no en coneixia ningú. De fet, els vintanyeros més mediàtics que havia vist últimament havien estat els de Generación Ni-Ni" de La Sexta.

Quan vem veure la "Mar" en acció vem "flipar" (com diria ella). Evidentment, estàvem davant d'una emprenedora, d'una guanyadora nata, d'una piti-collons... D'una canya, vaja.

Duia la botiga, m'atreviria a dir, amb veterania. Sabia vendre magistralment. Sabia atraure visitants, clients, curiosos,...

Tot el seu negoci té una estètica i un estil determinat, però li sabia trobar el lloc a tot aquell qui entrava. Tenia molt clar com s'ha de tractar a tothom. I en les estones en què la botiga se li buidava del tot (poques, per cert) es posava a cosir.

Vem marxar de Vic amb la sensació que havíem encertat completament escollint la "Mar" per protagonitzar aquest capítol del "De 8 a Vuit". Evidentment, el programa dura el que dura i no ho podem mostrar tot. Però ho podeu descobrir vosaltres mateixos fent un cop d'ull a la "botiga-taller" de la "Mar" (Harmonia), al centre de Vic (C/ Cardona, 4).

Per cert, no sé si la "Mar" és molt mediàtica o què, però també tenia molt clar com facilitar la feina als que vénen a fer-te un reportatge per la TV. També tenia molt clar què fer perquè els reporters s'enduguin una bona sensació de tu. Creieu-me, això només ho saben fer una minoria molt minsa. Potser, gràcies a aquesta habilitat, li he dedicat tota aquesta parrafada.

Com a contrapunt us presentem el David Paz, un granger ecològic de la comarca de La Segarra. Per cert, no deixeu passar l'oportunitat de tastar un dels seus pollastres. Espectaculars!

 

**Aquesta aportació és meva. Perdona "Mar", no sé si hi estaràs d'acord. Però és que amb tot el que s'està dient últimament, què voleu que us digui... ja cansa...

 


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl