Sobre el bloc

Es va quedar sense feina amb dos fills i una hipoteca. Va posar en marxa el seu projecte i es va donar feina a ell mateix. A més d’haver fet realitat el seu somni, ara és un emprenedor d’èxit. Milers de catalans han passat per situacions semblants i tots se n’han sortit. “De 8 a Vuit” mostra històries com aquesta. És una sèrie documental de 13 capítols que fomenta l’esperit emprenedor i la conciliació de la vida professional i de l’àmbit familiar.

Categories

30/06/2010

Capítol 12

L'Albert Majós es defineix com a kamikaze i com a suïcida. Tot perquè no para de tenir idees d'aquelles que s'anomenen "de bumbèru". El que el fa diferent dels altres és que l'Albert les intenta posar a la pràctica. Però el millor de tot és que, a més a més, funcionen.

L'última de l'Albert ha estat treure's de la màniga un nou concepte per promocionar una entitat, un producte, una marca, etc. Es tracta de posar olor a les institucions. És alguna cosa així com l'olor corporativa. És el que ell anomena "màrqueting olfactiu".

Però a banda de tot plegat, l'Albert és un individu graciós, divertit, extrovertit i enginyós. Francament, el rodatge que vem fer amb ell va ser un dels més "catxondos" d'aquesta primera temporada del "De 8 a Vuit".

L'altre protagonista d'aquest capítol és el Jordi Bufí. És informàtic i, com tot emprenedor, ha hagut de suar sang per poder-se guanyar la vida amb el seu negoci. Ens va cridar l'atenció la seva capacitat d'adaptar unes habilitats a una oportunitat de mercat en un món on hi ha moltes coses investigades.

És cert que d'informàtics n'hi ha molts, que el món de la tecnologia corre a molta velocitat i que la majoria d'aquests àmbits estan molt explorats. Per tant, sembla difícil introduir-se en aquest mercat amb una solució innovadora i sense haver d'invertir una morterada que la majoria de mortals no tenim. Però en Jordi va saber trobar la seva fórmula. No us la perdeu.

 

 


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl