Sobre el bloc

Es va quedar sense feina amb dos fills i una hipoteca. Va posar en marxa el seu projecte i es va donar feina a ell mateix. A més d’haver fet realitat el seu somni, ara és un emprenedor d’èxit. Milers de catalans han passat per situacions semblants i tots se n’han sortit. “De 8 a Vuit” mostra històries com aquesta. És una sèrie documental de 13 capítols que fomenta l’esperit emprenedor i la conciliació de la vida professional i de l’àmbit familiar.

Categories

05/05/2010

Capítol 4

De vegades seus a xerrar amb gent que en sap molt més que tu. Que et dóna 10.000 voltes. Que té uns coneixements que ni t'imagines. De vegades et trobes amb gent així. T'hi has de seure davant i l'has d'entrevistar. Això és una de les coses maques que té aquest ofici.

A simple vista, l'Ignasi Belda és un noi de 31 anys. Trempat, amb un cert tarannà de petit municipi i més aviat tímid. També és un individu que es dedica a ajudar a eradicar malalties que avui dia no tenen remei.

No és metge. No és farmacèutic. No té el menjador de casa empaperat de títols universitaris que, sovint, serveixen de ben poc. L'Ignasi és enginyer informàtic.

Un dia se li va ocórrer aplicar el que sabia fer allà on pogués tenir sortida, independentment que hi hagi crisi o no. Es va adonar que la indústria farmacèutica és un sector que no pot tenir crisi mai de la vida.

Va aplicar la informàtica a ajudar les indústries farmacèutiques a guanyar temps desenvolupant nous fàrmacs. Ho va convertir en un negoci i ara, amb 31 anys, es guanya així la vida.

Bingo! Al meu criteri, aquesta és la clau per arribar a l'èxit. Tant és que siguis enginyer informàtic, perruquer, pintor, mecànic o sastre. Si saps adaptar allò que saps fer a una necessitat, triomfaràs.

L'Ignasi és un dels dos protagonistes d'aquest capítol del "De 8 a Vuit". L'altra és la Bàrbara Vastenavond, una noia belga que fa uns anys va arribar a Catalunya. S'hi va enamorar i aquí la tenim.

Com a mare es va adonar que al nostre país hi havia una necessitat molt important. Molts pares obliden que han de passar-s'ho bé. És més, obliden que cal passar-s'ho molt bé, sobretot amb els fills (tinguin l'edat que tinguin).

La Bàrbara es va proposar passar-s'ho bomba. Se li va ocórrer que podia explicar com de bé s'ho passava perquè d'altres pares fessin el mateix.

Passar-s'ho bé i explicar-ho als altres. Dues coses molt simples. Però la Bàrbara en va treure petroli. Ho va convertir en el seu negoci. Ara no sap si està treballant, si està de festa o les dues coses a l'hora.

 

 

 


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl